Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 24 de novembre de 2022

Invierno sueco. El último viaje de Rene Descartes

Invierno Sueco. El último viaje de Rene Descartes, és una novelització de la biografia de Descartes, no pas del seus darrers mesos com indica el títol., sinó de la totalitat de la seva vida, L’autor ha fet un esforç de documentació molt important i integra en el seu treball totes les dades biogràfiques que coneixem sobre Descartes, dóna la impressió de què s’ha llegit gairebé tot el que s’ha publicat en aquest àmbit. Evidentment hi ha moltes coses que no sabem de la vida de Descartes i aquí l’autor deixa lliure curs a la seva imaginació, desenvolupant algunes de les llegendes més difoses com la seva relació amb els Rosacruz. També afegeix molta tensió sexual, segurament improbable, a les seves relacions amb princeses i reines. El més valuós del llibre és el seu treball descriptiu dels ambients on visqué Descartes especialment els de l’exili holandès i l’oportuníssim esforç de contextualització històrica. Em trontollen però molt els diàlegs que ni de lluny em sembla que pugui reflectir la manera en que parlaven els europeus del segle XVII i el fet que la distinció entre ciència i filosofia utilitzada per l’autor em sembla molt anacrònica i diferent del pensament real de Descartes, menys afectat, per desconeixedor de les nostres divisions acadèmiques.

 

Invierno Sueco. El último viaje de Rene Descartes, és una novelització de la biografia de Descartes, no pas del seus darrers mesos com indica el títol., sinó de la totalitat de la seva vida, L’autor ha fet un esforç de documentació molt important i integra en el seu treball totes les dades biogràfiques que coneixem sobre Descartes, dóna la impressió de què s’ha llegit gairebé tot el que s’ha publicat en aquest àmbit. Evidentment hi ha moltes coses que no sabem de la vida de Descartes i aquí l’autor deixa lliure curs a la seva imaginació, desenvolupant algunes de les llegendes més difoses com la seva relació amb els Rosacruz. També afegeix molta tensió sexual, segurament improbable, a les seves relacions amb princeses i reines. El més valuós del llibre és el seu treball descriptiu dels ambients on visqué Descartes especialment els de l’exili holandès i l’oportuníssim esforç de contextualització històrica. Em trontollen però molt els diàlegs que ni de lluny em sembla que pugui reflectir la manera en que parlaven els europeus del segle XVII i el fet que la distinció entre ciència i filosofia utilitzada per l’autor em sembla molt anacrònica i diferent del pensament real de Descartes, menys afectat, per desconeixedor de les nostres divisions acadèmiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.