Filosofia i Universalitat

 El biólogo que explica por qué somos las personas más raras que ha habido nunca (elconfidencial.com) 

El lloc de la Filosofia des del segle XIX està problematitzat per l’aparició de les ciències socials, les qual des del principi es defineixen com la culminació i per tant allò que feia obsoleta la filosofia. Sovint els fonaments epistemològic eren molt primets i en general quan mes influència han tingut, han esdevingut menys ciències i més ideologies com el cas de l’economia i les ciències de l’educació. En el segle XX potser l’alternativa per excel·lència ha estat l’antropologia, potent quan com en el cas de l’article es pot recolzar en la teoria de l’evolució, que pot funcionar com teoria científica i fonamentació ideològica de manera molt indistinta. En tot cas, allò que com a mínim ens serveix per constatar als filòsofs , fora de la complicada qüestió de la validesa epistemològica de l’antropologia, és que molt sovint hi ha una desproporció evident entre la universalitat de les conclusions a les que la filosofia ha pretès arribar i el caràcter regional i limitat de les experiències que han constituït les premisses.