Cada vez menos jóvenes de Barcelona utilizan el catalán (20minutos.es).
Tot i que pensant-ho fredament se me n’hauria d’enfotre el que expliquen aquí, és un fet cert que em sap greu. Em fereix perquè sé que feriria a un dels que jo havia estat abans. És certament una opció menys intel·ligent que la gens apocalíptica defensada per l’Albert Soler quan també reflexionava sobre aquesta qüestió (aquí) Amb més o menys matisacions el principal requisit perquè es parli una llengua és que la gent vulgui parlar-la. Després de tot el que ha passat els darrers anys, sobta que ningú gosi plantejar seriosament la pregunta de perquè els joves no tenen gaire desig de parlar en català. I fa feredat, però de fet és del tot coherent amb com funciona tot plegat, que hom aspiri salvar la llengua mitjançant la idiotització de la població via influencer ( tot i que ben pensat en el fons sempre s’ha tractat d’això)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.