El cap de setmana veig amb una atenció discreta la manifestació madrilenya en defensa de la sanitat pública. També ho expliquen en articles com aquest. Em sembla que és una benedicció per l’esquerra la manera de fer personalista d’Ayuso, que permet passar com un problema madrileny el que de fet, amb més o menys rapidesa i intensitat, està passant en totes les comunitats, potser que no amb tan poca vergonya. De fet, Ayuso i els seus defensors no menteixen quan diuen que els números sanitaris de Madrid no són tan dolents. Les llistes d’espera són millors, per exemple, que en Catalunya, però als mitjans de comunicació nostrats l’interès per l’estat de la sanitat és relatiu des de fa molts anys, tots els que s’ha venut acríticament «l'èxit del model català». En canvi, és obvi que no és veritat el que afirma la presidenta quan diu que els madrilenys estan orgullosos del seu sistema públic de sanitat. Els madrilenys estan contents de pagar pocs impostos i la seva opció en sanitat i ensenyament és allò privat. Per això la importància electoral del que va passar ahir serà segurament mínima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.