Crisi transmissió

 

Mirant el butlletí del Núvol llegeixo una entrevista amb els editors d’una editorial, de la qual no puc recordar el nom. Parlen de la dificultat de publicar assaig en català atès que ha desaparegut el que ells consideraven el seu lector: els llicenciats universitaris, que volien mantenir-se a l’actualitat intel·lectual. Això eren els d’abans perquè dels d’ara no direm que han perdut, perquè mai van tenir el costum de llegir. Em va venir el cap quan fa set anys presentaren a la llibreria Calders el primer exemple d’una col·lecció d'assaig filosòfic en català i l’editor deia que caldrà veure sí el país donava per a fer una col·lecció així. No ha sortit cap altre número. L’explicació més difosa a mitjans que em són propers, per exemple sindicalment, és de la conspiració del capital reaccionari per acabar amb la il·lustració. Jo només me la crec a mitges. De fet el trencament de la cadena de transmissió cultural precedeix ni que sigui per poc temps l’ofensiva neoliberal. Era del tot clara per exemple a la meva facultat al 82 on, més enllà de la gent que passava per allà, predominava ja molt clarament el número dels que veníem a posar-nos en el lloc i a buscar els mitjans de què la nostra genialitat, singularitat, excepcionalitat fos reconeguda que no pas a aprendre cap cosa.  La idea de què gent que sabia més ens ho havien de transmetre només ho tenía el RVT, pel que recordo. No era molt frustant però perquè els professors aquesta idea en general tampoc no la tenien.Tran