Dubte i performativitat

 

L’acusació bàsica de Gassendi a Descartes és que el segon, especialment en la primera meditació, no fa filosofia sinó retòrica. Gassendi pot tenir en un sentit literal raó. El problema és el de la distinció entre filosofia i sofistica. Una altra manera de dir amb un llenguatge més contemporani, per exemple de Austin, el que diu Gassendi és que la primera meditació té clarament un caràcter performatiu (citant el que deia a la tesi: El procediment analític és abans un ordre d’invenció que no un ordre d’exposició. Les meditacions només són efectives si es compleix la condició de què el treball de l’autor es pugui equiparar al treball del lector). No veig com es pot considerar una dimensió pràctica a la filosofia sense aquesta capacitat performativa.