La meva tesi en el fons demostrava el mateix que deia Prietsley o Pessoa o Hume. Com la matemàtica o tot exercici de racionalitat coneguda, la filosofia depèn sempre d’una axiomàtica d’evidències per se nota. Pels qui no comparteixen aquestes evidències el discurs esdevé injustificable. En el meu cas concret ningú no acceptava el dubte cartesià perquè ningú fou capaç de dubtar de tot. Possiblement ni el mateix Descartes fora una excepció
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.