Get Out

 

Veig Get Out el primer film de Jordan Peele, l’únic que em faltava dels seus films. És el primer i en termes monetaris fou un èxit descomunal. En principi, la situació recorda la de Guess who’s coming to dinner, un jove afroamericà nerviós abans de ser presentat a la família de la seva núvia blanca, però al final esdevé tot el contrari. Mentre que el film protagonitzat per Hepburn i Tracy era una crida liberal i ben intencionada a la concòrdia interracial, aquí la concòrdia és substituïda per un humor molt negre i una mirada molt amarga sobre les relacions entre blancs i negres. No hi ha res de melodrama i sí molt de terror fonamentat en una visió ben vampírica de com els blancs veuen els negres i de com els han tractat històricament. Peele és un gran director amb capacitat per fes escenes molt inquietants i una gran fe en el poder de la mirada. La precisió en el muntatge i la direcció recorden les del millor Hitchcock. Com en el seus altres films, queda clar també que Peele ha vist molt cine i la quantitat de cites cinematogràfics és molt gran i difícil de copsat totalment en una primera visió.