La matinada del dia de Nadal de 1998 estava a casa prenent algunes notes sobre un llibre que havia adquirit a l'estiu a Kiel i que acabava de llegir, Mittelmass und Wahn. Reprenc les notes que vaig escriure aquella nit:
Lectura del llibre d’Enzensberg. Retrobament amb una ironia i un anàlisi de la nostra situació que ens resulta molt proper. El primer article sobre la ignorància, on es realitza una comparació entre Melanchton i tres joves de l’antiga República federal, fa una reflexió del tot vàlida sobre la situació del coneixement, més concretament, sobre el contrasentit que suposa intentar mantenir l’antic prestigi del coneixement en la sobresaturació monstruosa que caracteritza la societat de la informació.
Sobre la mateixa qüestió gira l’article sobre l’efecte Alka-Setzer, que parteix d’una hipòtesi segurament certa. La literatura com a institució no és l’àmbit de la gratuïtat sinó que exercia una funció molt concreta : la educació sentimental. De fet, això ja ho sabia Flaubert. La decadència de la literatura és de fet una dissolució, perquè moltes altres instàncies han recollit aquesta tasca des de la publicitat fins a la música pop. El missatge essencial és el mateix de l’altre article que esmentàvem, l’escriptura ja no és un signe social i ha perdut tots els seus senyals característiques. El domini de l’escriptura ja no és rellevant . L’elogi de l’analfabetisme és el text més conegut de tots els que prenen aquesta direcció i el que té més significació per a nosaltres, en quan utilitza conceptes, la por a la il·lustració, que es relacionen amb les qüestions que més ens interessen. Allò que de fet constata Enzensberger és el fracàs de la Il·lustració.
Per què fracassa la Il·lustració ? Probablement, com apunta Ferran Saez, per haver bastit una antropologia equivocada. Enzensberger també ens deixa veure això en alguns moments, per exemple el seu article sobre Bild. Zeitung., on ens indica la contradicció existent entre llibertat de premsa i dignitat humana. Bild Zeitung és però tan sols un cas límit d’allò al tendeix tota la premsa : la glorificació del no-res. Enzenberger segueix aquí la drecera de Nietzsche. Allò que fan palesos aquests treballs és la realització del nihilisme consumat., la relació que estableix amb la història de l’art i el seu esforç per despullar-se del significat, resulta del tot aclaridor.
Vist amb perspectiva em sembla que impressiona tant la lucidesa de la mirada d'Enzensberger com el poc cas real que, tots plegats, li varem fer llavors i l'hem estat fent tot aquest temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.