Gòrgies presenta la finalitat de la retòrica com doble: adquisició de llibertat per a un mateix i obtenció de poder sobre el proïsme. Aparentment dues finalitats. Des d’una perspectiva egotista com la hobbesiana, la fonamentadora del mite del lliure mercat, només hi ha una. La conseqüència del Gòrgies està enunciada a la primera paraula del diàleg així anomenat polemos. Com evitar la guerra?. Potser aquesta és la pregunta més important a fer-se, perquè altres desgràcies es poden alleujar. Hom sent però que les guerres són evitables. (la meva generació no ha viscut mai de massa prop, tot i que un cosa com un any sense guerres no ha existit mai). La meva resposta fora que acabar amb les guerres sería possible assumint dues coses; la primera des de la consideració de què la llibertat és un fet més o menys discutible però de cap de les maneres ha de ser considerat com un principi. La segona dit, ras i curt, fora l’imperatiu categòric, un precepte innegociable ni que sigui el cas que li manqui fonamentació. En altres termes, la guerra es pot evitar no educant tirans, no adulant els nens, en general, defugint com a immorals les noves pedagogies. Això era l’essència de l’assaig que vaig escriure fa anys sobre el Gòrgies i que he rellegit avui omplint el meu temps d'oci. La sorpresa és que tot i la meva ja avançada edat llavors, pogués ser tan ingenu com per pensar que aquest missatge fos acceptable o políticament correcte, i per tant interesant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.