Ñamerica

 

Llegeixo amb molt interès i goig el llibre de Martin Caparrós, Ñamerica. El llibre és definit per l’autor com de crònica i de fet part del llibre està originat a reportatges publicats a El Pais. Ñamerica és la part de continent americà, unida pel caràcter oficial i predominant de la llengua castellana, és a dir, Mèxic, la major part de les Antilles, tota Centroamèrica i Sudamèrica exclosa Brasil. El llibre alterna dues menes de capítols: els dedicats a la descripció d’algunes de les ciutats més representatives de l’àmbit: Miami, Mèxic, Bogotà, La Havana, Caracas o Buenos Aires, i d’altres capítols on es tracten diversos temes des de la perspectiva de la totalitat de l'àrea, com el catolicisme, la història, el futbol  o el pop. Parla doncs de la realitat global de tot el continent i de les realitats concretes de la ciutat. Són molt menys interessats per l’autor els estats, doncs en cap altre àrea del món es pot fer més palesa l’artificialitat dels estats-nació.

En una entrada sobre un llibre anterior, sinfin, parlava de la sòlida formació humanista que aquí és fa també del tot palesa, així com un ús elegant i alhora potent de la llengua que d’alguna manera és el subjecte del llibre. Les cròniques són ben vives i les reflexions sobre la situació generals són pertinents des d’una perspectiva ideològica a la que és fàcil sentir-me proper on es combina una nostàlgia per la licitud de les causes perdudes i un reconeixement del fracàs del legat d’aquelles revolucions, que mai no es mira d’amagar. En general la perspectiva és més aviat escèptica; ni tenim masses fonaments per pensar que es poden esdevenir els canvis que eren, i segueixen sent, necessaris i quan es produeixen tenen poc a veure amb els resultats de les iniciatives del diferents governs. No coneixia i en aquest sentit la lectura m’ha estat útil el concepte de «teologia de la prosperitat» que és l’invers del que fou la teologia de la liberació i que és possiblement clau per entendre el que està passant i el que pot passar. Al capdavall no oblidem que l’experiència d’alguns països sud-americans podria ser el nostre futur, doncs els que ens passa és el que a ells des fa setanta anys, com en el cas d’Argentina, els està passant. No sé com ha anat de vendes el llibre però aquí valdria la pena llegir-ho perquè, per raons diferents, els nacionalismes del país tendeixen a menystenir un espai cultural incomparable amb qualsevol altre del món.