Souvenir, souvenir

El 2003 vaig començar una cosa estranya: un curs de doctoral a una facultat de ciències de la comunicació centrat a la cultura de l'Atenes clàssica. Òbviament els meu alumnat no tenía més que un record molt llunyà d'alguna cosa que havien aprés fent COU o segon de batxillerat. En principi, tot el que havia d'explicar era com molt lluny de les dues coses que els amoïnaven, aquells eren els anys del plan Ibarretxe i de la invasió d'Irak,. Vaig fer el curs dues vegades, una presencial i l'altra telemàticament perquè vivia a Londres. En realitat, només una vegada, perquè hi ha una distància infinita entre llegir un text a classe tots  plegats i fer-ho a casa sobre un arxiu d'internet. El 2005 vaig acabar el curs i la meva experiència docent universitària. Fins que no me he jubilat no he tornat a mirar els fitxers que vaig escriure llavors. Insereixo aquí el segons dels objectius que em proposava la introducció del curs:

1. Oferir una lectura del clàssics que permeti recuperar els elements vius de les seva reflexió per projectar-lo en la nostra actualitat. Això significa en primera instància reflectir dues realitats molt oposades: la del temps d’Internet i les d’un moment on ni tan sols hi havia impremta. Tanmateix, tot i que sigui un tòpic, cal no oblidar que de la mateixa manera que els humans construïm la nostra identitat des de la memòria: el mateix s’esdevé amb una civilització. El passat no és mai aliè, sinó que som els nostre passat i les tensions produïdes un cop ,i ja llavors no resoltes segueixen ressonant i conformant els nostre present. En aquest curs veurem com aquestes qüestions foren enfocades pel pensament clàssic i això vol dir optar per un instrument que més que ajudar-nos a cerca solucions definitives i, per això, il·lusòries ens ajuda ensenya viure dins de la tensió

• la relació entre moral i política, Els grec copsaren una sèrie de contradiccions veritat- capacitat persuasiva, anhel de poder- justícia, afalagament-instrucció, que no sols no estan “superades”, sinó que segueixen sent les qüestions de fons quan es tracta del paper del mitjans de comunicació en el nostre mon

• el lloc de l’educació en el discurs públic, Els mitjans reflecteixen els valors o els creen? Estan entre les funcions fer de canal de transmissió, d’allò que cal ésser transmès? Aquestes preguntes sorgeixen en els nostres diaris, però són també l’eix de la reflexió de Plató.

• la legitimitat de l’hegemonia de l’opinió pública Potser el problema fonamental de la democràcia. Aquesta Hegemonia és sempre legitima en ella mateixa? O cal valorar com es produeix aquesta opinió? És consubstancial a qualsevol tipus de reflexió política, l’examen dels mecanismes mitjançant els quals es forma l’opinió pública. Fou Plató qui inicia aquest debat.

• la presència pública dels discursos minoritaris i heterodoxes. El perill d’articular l’opinió política des de l’assentiment a l’opinió majoritària és el del lloc reservat a les altres opinions. Això és un problema per nosaltres, però fou plantejat de manera més dramàtica i punyent per Plató. Aquesta qüestió era, i de fet segueix sent, la del lloc de la filosofia a la Polis.

• L’aplicació a la nostra situació cultural de la noció d’alienació. Tot i que la categoria és marxista, la primera aplicació real es troba a l’obra de Plató i sorgeix precisament en el context de la polèmica amb l’educació sofística. L’acusació als mitjans de comunicació de tenir un caràcter alienant és una constant històrica. Més enllà del judicis morals, la qüestió a desvetllar és fins a quin punt això no respons a una mecànica que en funció de la finalitat d’aquest mitjans s’ha de desenvolupar d’una manera inexorable.

Aquesta qüestió van ésser centrals en el moment on s’origina la reflexió filosòfica. La filosofia política moderna, l’origen de la il·lustració, també s’ocuparà de manera decidida d’aquests problemes i la seva reflexió es mantindrà viva. La post-modernitat es pot entendre de fet com la darrera reacció a les solucions que els il·lustrats tingueren en el seu moment. Explicar això ens duria massa lluny, cal però prendre consciència d’aquesta relació que sobretot hauria de servir per definir un camp d’investigació bast, fructífer i relativament inexplorat.