Manifestació contra la immersiò

 Diumenge diverses associacions es van manifestar a Barcelona per a protestar contra la política lingüística de la Generalitat. Les valoracions són sempre relatives, però les xifres no foren un èxit. Jo penso que essencialment els manifestants tenen raó. El dret dels nens a ser educats a la seva llengua materna hauria de ser innegociable i la normativa de l’administració educativa catalana és hispanofòbica i contraria a una constitució en general raonable malgrat els aspectes foscos de la transició. Des d’aquest punt de vista possiblement allò saludable és que hi hagués hagut més gent, però no va ser el cas. Els motius són, em sembla, essencialment tres: el primer és la utilització partidista d’aquesta causa, expressada en el fet que hi anaren persones d’aquestes que no venen de gust tenir al costat. Tampoc la gent és tan ingènua per pensar que ha de ser defensada pels seus enemics. En segon lloc, que estem a Espanya molt més del que ens pensem i que una cosa és el marc legislatiu i un altre és la realitat que té molt poc a veure. En 34 anys ningú m’ha preguntat mai quina llengua utilitzava. De fet, en 34 anys ningú, ha mostrat cap interès en el que feia o deixava de fer. La realitat de les aules en molts casos està molt allunyada del que voldria el poder local. Finalment el fet que en realitat la gent està contenta amb un sistema on no se’ls ensenya el castellà, però tampoc se’ls obliga a aprendre el català. Potser molts dels convocants no ho tenen clar, però en comparació amb els britànics o els francesos, sorprèn la manca d’interès real dels espanyols per la seva llengua, des del meu punt de vista un desinterès del tot injust. En aquest sentit a qui més s’assemblen són als catalans