La felicidad de los pececillos

 

La felicidad de los pececillos és un recull d’articles publicats a diversos mitjans per Simon Leys, fonamentalment a le magazin litteraire. Els seus títols acadèmics, llicenciatura en dret i sinologia, només poden donar una idea molt petita de l’amplitud de les referències culturals que utilitza. Sense cap mena de dubte és un dels llibres més deliciosos que he llegit als darrers anys; també un dels més anacrònics. Les dues nocions evidentment estan connectades. Potser en el fet de què es un llibre profundament elitista; convençut de què hi ha bens culturals el valor del qual no poden ser relativitzats i de què, per una pluralitat de raons, una gran part dels humans, els anomenats filisteus, no només hi viuen al marge, sinó que quan tenen consciència, viuen en contra. És difícil destacar cap idea perquè gairebé totes les pàgines són memorables. Només coneixia un altre llibre de l’autor on descrivia allò que ell sàvia sobre la revolució xinesa, en el temps en què hom era més feliç imaginant-se-la com jo mateix o el difunt Godard, i la temàtica és certament complementària doncs en cap altre temps ni moment els valors defensats per Leys han estat profanats amb tanta intensitat i en el fons tanta gratuïtat.