good bye dragon inn

Good bye dragon Inn és un film taiwanes del director Ming-liang Tsai del 2003 que es pot veure aquest mes al Zumzeig. Des dels setanta, casualment o no la dècada de la mort de John Ford, el tema de la mort del cine ha estat una tema de reflexió a la literatura cinèfila i de vegades al mateix treball cinematogràfic. Cap però tan radical com aquest film. La situació que descriu, no fora exacte aquí parlar de narrar una història, és l'última projecció a una sala de grans dimensions, com les que hi havia abans a les ciutats com Barcelona, tipus Urgell. Plou i un turista japonès busca refugi a la sala de projeccions. Allò que veurem serà la projecció i com la miren o que fan, doncs no sempre estan interessats a mirar, els quatre gats que hi ha a la sala. A més dels espectadors hi ha la taquillera una dóna coixa, que durant la projecció recorre el cine sense interactuar amb ningú i un projeccionista que apareixerà a l’escena final quan veiem la sala tancar per sempre. El film consta d’uns cinquanta plans i tot el diàleg no arribarà a les 200 paraules. Memorables molt de la sala buida i altres on l’espai queda dividit entre l’ull que mira i allò mirat. Evidentment és una obra que pot provocar fascinació o el més gran avorriment i tedi. El privilegi de les meves, reprimides però sempre presents, tendències a la bipolaritat, em permeteren gaudir de totes dues. Amb uns dies de distància guanya la primera acompanyada de la satisfacció estètica inquietant produí per gaudir quelcom de molt proper al no res i alhora extraordinàriament bell