Buidament

 

A les meves classes de filosofia , l’explicació que faig sobre el tema de la llibertat giren entorn del contrast entre diferència entre llibertat com  fer el que et dóna la gana, seguir  el teu desig, i llibertat com determinar-te seguint la llei que tu mateix t’has donat. En una classe com la meva , cal defensar la segona, la de Rousseau i Kant, la que escau a un ser racional. El fet, però, és que d’entrada ningú no en pensa que pugui haver una concepció diferent de la primera i que molta gent mai no arriba a tenir clara  el contingut de la segona. La campanya  d’Ayuso, la seva utilització de la noció de llibertat ha estat dissenyada per gent que tenia molta consciència d’aquest fet.  Per això al final la llibertat es redueix a les canyes i a la capacitat de deambular lliurement de matinada. Els desigs són poca cosa i el cap de setmana ho hem vist amb aquesta nit de san Joan  un 9 de maig. Molta gent se’n fa creus, però ningú que tingui una certa consciència de la degradació de la nostra vida acadèmica i  cultural dels últims vinc i cinc anys se’n pot sorprendre. Al capdavall, la noció de llibertat kantiana és la de d’un republicà, entès aquest terme en el  seu sentit originari  i no en el folklòric etnicista que s’ha acabat imposant en aquest país, i sense noció de bé comú, no té sentit cap apel·lació a la llei