El fuego de la libertad

Fa poc he acabat el primer dels llibres que em vaig comprar el dia de de sant Jordi, el de Wolfram Eilenberger anomenat el fuego de lla libertad. En vaig gaudir molt de l’anterior, el tiempo de magos, en el que explica la biografia vital i intel·lectual de quatre gran figures del pensament d’entreguerres: Wittgenstein, Heidegger, Cassirer i Benjamin des del final de la primera guerra mundial al crack del 29. En aquest nou llibre el període abasta des del 1933 fins al 1943, la pujada de Hitler al poder i l’any en que es comença a fer palesa la seva derrota, El primer llibre em va agradar molt perquè combinava una bona capacitat narrativa, essencial per a construir un relat biogràfic, amb una molt bona comprensió del que suposà els treballs d’aquests pensadors. Eilenberg en definitiva s’inscriu bé dins de les corrents, molts presents a UK quan jo vivia, esforçats a fer una difusió de les idees filosòfiques rigorosa sense ser acadèmica (quelcom que aquí no existeix.) En el segon llibre, el període és més fosc i les figures més complicades. Són quatre dones que des d’una posició de subordinació, relacionada és clar amb el seu sexe, han estat reconegudes posteriorment com figures de referència de la reflexió posterior: Hannah Arendt, Simone de Beauvoir, Ann Rand i Simone Weil. L’habilitat narrativa del llibre anterior es conserva plenament però m’ha calgut fer més atenció a les idees, ja que, de fet, no estic familiaritzat amb el pensament d’aquestes autores. En alguns casos per poca motivació envers la seva lectura i en el cas de Weil per un total desconeixement. De fet, el resultat més palpable de la lectura d’aquest llibre és el meu desig d’apropar-me, quan s’escaigui si el destí no m’és del tot ingrat, a l’obra de Weil, de la qual Eilenberger ofereix pinzellades que han obert completament la meva curiositat i que com a figura humana és de llarg, la més interessant de les quatre. No ha estat així en tots els casos, el que ens explica de Randt, per exemple, sembla confirmar la meva sospita que hi ha entre la distància entre l’interès suscitat per Nietzsche i el suscitat pels nietzschians