Des de que he tornat a Catalunya, ara ja fa sis anys, cap dels meus alumnes m'ha demanat mai permís per, ni ha gosat fer-me un escrit en castellà. Abans hi havia sempre un número, més o menys important, que decidien fer-ho en castellà, cosa a la que no posava cap objecció. Ara tampoc no en posaria, però el fet és que no ho fan. tot i que les mancances de tota mena són evidents i sovint aclaparadores, redacten només en català. Hom podria veure aquí un triomf de la normalització o la confirmació de què a Catalunya no hi ha problemes lingüístics. És certament una lectura. No és però la meva. Des del meu punt de vista el motiu té més a veure amb l'absoluta desconnexió que la major part de l'alumnat experimenta entre el que ells consideren les seves vides i el que fan als instituts. Potser en castellà s'expressarien millor, però en cap cas consideren que allò que han de fer tingui res a a veure amb cap mena d'expressió pròpia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.