Sobre Jordi Pujol

 

Manuel Trallero fou un periodista amb un èxit, discret, com ell mateix diria, i a hores d’hora amb molt poca audiència, fora de la que li ofereix Xavier Rius al seu diari digital. Però això òbviament no hauria de prejutjat el valor del que diu. Darrerament està molt emprenyat amb els gens dissimulat blanquejament de la figura de  Jordi Pujol, fets pels diversos mitjans de comunicació, L’argument de Trallero em sembla clar i indiscutible. Pujol té, n’estic convençut, nombrosos mèrits intel·lectuals i polítics, però no hagués pogut construir el seu personatge sense el suport de Banca Catalana, l’antiga Banca Dorca, comprada per l’avi Florenci. No hi hauria pare de la pàtria sense aquets diners. I aquests diners no tenien un origen gaire net, sinó que provenien directament de la corrupció del franquisme. (i també, cosa que té gràcia quan parlem de gent més aviat prosionista de l’espoli dels jueus a la segona guerra mundial.  El pujolisme fou una continuació del franquisme. La corrupció ha estat la veritat essencial del franquisme, com ens explicà el mateix Pujol en el full clandestí distribuït al Palau abans del seu empresonament, i la corrupció ha estat l’anima del partit que va fundar i de la institució que va governar.  La retòrica que assimila el catalanisme amb l’antifranquisme pot amagar-ho però no pas esborrar-ho. Tot això està documentat al seu llibre, del tot silenciat a Catalunya i del qual cal dir que és un exercici d'investigació exhaustiu i rigorós en la utilització de les seves fonts.