L'actualitat està marcada per la campanya electoral més absurda de les que mai s'han produït a aquest país, la que acabarà el 4 de maig a Madrid, i les negociacions del govern català reduïdes a un simple mercadeig de càrrecs. És l'estultícia habitual però aquesta setmana tenim indicadors de què les coses podem empitjorar. D'una banda, hi ha la qüestió de la negació de les vacunes als funcionaris de la guàrdia civil i la policia nacional destinats a Catalunya. Jo no és que m'ho passi bé havent de parlar de supremacisme i xenofòbia, però tampoc queda una altra alternativa quan t'enfrontes a un fet tan repugnant. Almenys Puigdemont ha afegit la sinceritat al supremacisme i la xenofòbia parlant clarament de revenja del 1 d'octubre.
Però el fanatisme sempre es retroalimenta des de l'altre costat. Així, avui, me n'he assabentat de la publicació d'un llibre d'un antic conegut, l'ex diputat de Ciutadans Antonio Robles, amb el qual vaig tenir una relació amistosa i ben cordial fa més de trenta anys malgrat que era clar que políticament no coincidíem. Com jo, en principi, l'Antonio està en contra del procés que defineix com una follia. La seva tesi però és que tan culpables com els nacionalistes són els que ell anomena equidistants, els personatges que per la seva actitud tèbia i dialogant han de ser també considerats com a culpables del desori. La llista és la següent:
Luis del Olmo
El President Zapatero
El President Sánchez
Jordi Evolé
Rafael Ribó
José Ignacio Wert
Iñaki Gabilondo
El gran Wyoming
Josep Maria Alvárez
Miquel Iceta
Meritxell Batet
Josep Piqué
Javier Cercas
Joaquin Sabina
Risto Mejide
Manuel Vázquez Montalbán
J.L. López Burniol
Gabriel Rufián
Ferran Mascarell
Javier Mariscal
la llista és prou gran. Alguns dels noms coincideixen amb gent també molt odiada per l'independentisme. Uns són catalans que ni són independentistes ni reneguen de la seva catalanitat. D'altres són espanyols que no exclouen el diàleg o reconeixen una realitat diferent aquí de la de la resta de l'estat. Si prescindim de totes les posicions que representen, em sembla que resta poc més que la destrucció completa de tota forma de catalanitat. El llibre però ha agradat a alguns lectors que potser mereix la pena consignar: la nostra representant al parlament espanyol, Cayetana Alvárez de Toledo, Joaquin Leguina, Albert Boadella i Fernando Savater, d'actualitat aquesta setmana després de l'anunci del seu vot a Ayuso, cosa que ha admirat a molta gent, però que em sembla del tot coherent amb la resta de la seva trajectòria. Un anàlisi una mica acurat ho demostraria, si valgués la pena fer aquesta anàlisi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.