Vint i cinc anys

 

 Abans d'ahir parlàvem de vint i cinc anys per centrar l’origen de la nostra catàstrofe.  Primer vaig dir-ho a l’engròs però després vaig adonar-me que era prou precís. Fa vint i cinc anys acabava el curs 95-96. Havien passat dues coses el PP havia guanyat les eleccions i formava govern amb el recolzament de la CoNvergència de Jordi Pujol i aquell estiu  s’havien de fer uns horaris molt diferents als anteriors perquè es desplegava la LOGSE ,amb idees tan estrambòtiques com els crèdits trimestrals. La victòria del PP  era  el inici d’una època d’hegemonia ideològica que no ha acabat. Des de llavors o governa el PP o hi ha coalicions de tota la gent que no suporta el PP amb cap altre element comú i, per tant, abocades a la inestabilitat. Ell PP és liberalisme econòmic, llibertarisme moral  i nacionalisme espanyol. Aquest programa polític és del tot coherent amb l´enfocament educatiu especial portat  la LOGSE; la reducció de la cultura a sentimentalisme i  consumisme. Suposo per és per això que malgrat el mite dels canvis constants a l’educació espanyola, que en el debat públic es redueix a la qüestió de la religió i la llengua, el PP mai ha fet res per modificar la LOGSE.  Mirant els dos esdeveniments conjuntament l’estupidesa del PSOE és descomunal.  Ells mateixos han destruït l’eina fonamental de identificació  social per a  la gent que els havia de votar.