Ultimes notícies d'un ex-catedràtic d'ensenyament secundari

 

Em preguntaven com estava fa uns dies i, per variar, vaig trobar una expressió del tot exacta. Des del mes de juliol estic passant un dol. Un dol per mi mateix. Jo, com poden comprovar els lectors d’aquest bloc, no m’he mort. Però sí que ha desaparegut una de les meues màscares, una que duia des de fa trenta quatre anys i que ja no em cal dur mai més. Tot aquest temps justifica aquest sentiment d’estranyesa amb el que m’hauré d’aprendre a avenir. La magnitud o la insignificança del fet ve òbviament determinada per la concepció que puguem tenir sobre el que hi ha, si hi ha alguna cosa, més enllà de les mascares.