Progressions

 

No és cap gran descobriment però em sembla que l’escenari entre els 3 diàlegs bàsics que Plató escriu sobre la sofistica hi ha una progressió escènica molt clara: En el Protàgores, Sòcrates discuteix amb una gran figura de la sofistica i de la retòrica, en el Gòrgies parla també amb una gran figura però amb un imitador menor i un seguidor de la doctrina de Gòrgies  que no és ell mateix sofista, al Fedre només hi ha un interlocutor que no es cap gran figura sinó alhora imitador i seguidor. Al Primer diàleg, hi ha molt públic que té una gran presència, al segon també hi ha de molt públic però és molt més passiu (i l’analogia del cuiner serveix per condemnar-lo) a l’últim Sòcrates i Fedre estan del tot sols, fora de les muralles de la ciutat