Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 30 d’octubre del 2022

Petites Vacances a l'Emilia-Romagna (VI i últim). Pier Paolo Passolini, Folgorazioni Figurative

Sobta, fins i tot sabent que no ve d’ara, l’aclaparadora presència de PPP a l’escena cultural italiana. Totes les llibreries mostren als seus aparadors exemplars dels seus llibres, guions, etc. Certament ell tenia un vincle especial amb Bologna, d’on era nadiu, però aquests llibres no són pas edicions locals. La raó més clara de tot això suposo que és al títol del llibre de la foto. Ell veié el futur. Fou l’únic home de l’esquerra del moment que ho va veure. El que va entendre que la nova cultura sorgida als seixanta no només tenia poc a veure amb l’essència de les posicions de l’esquerra, sinó que anava a constituir un arma summament poderosa per a l’establishment. Sabé veure el que pels demès romangué fosc.

Jo de jove no vaig ser un espectador fidel de les seves pel·lícules. Em quedaven molt lluny per raons ideològiques, jo tampoc hi veia gaire, i per raons purament cinematogràfiques que es poden entendre molt bé mitjançant l’exposició actual de la Filmoteca de Bolonya, Folgorazioni Figurative,la qual mostra l’arrel pictòrica del seus treballs cinematogràfics. Passolini a la universitat estava destinat,abans del col·lapse del 43 a fer una tesi d’història de l’art. En aquell moment era un deixeble d’una figura molt potent Roberto Longhi, al qual dedicà vint anys després Accatone. A diferència de Fellini no era un nen fascinat pel cinema, sinó que trobà aquest art amb més de trenta anys quan ja era un adult amb una formació intel·lectual molt sòlida. No hi ha pràcticament influència, ni afinitat amb el dominant cine clàssic americà, ni tan sols alguna mena de diàleg, com en un cert sentit si es troba a Fellini o Visconti. Allò que ell proposava era del tot una altra cosa. L’exposició esmentada mostra això d’una manera apassionant. No hi ha cap pel·lícula sense correspondència amb obres cabdals i aquestes no són merament decoratives sinó que generalment constitueixen les intuïcions a partir de les quals es desplega l’obra.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.