Nova novel·la d'en Serés

 

Llegeixo als mitjans de comunicació (per exemple aquí i aquí) diverses entrevistes amb Francesc Serés. Ha publicat una novel·la sobre el procés. Allò que expressa a les entrevistes és una decepció molt profunda sobre l’engany i la manipulació viscut per la població catalana, especialment la independentista. Jo admiro en Serés. Crec que la seva obra en si mateixa serviria per justificar la nostra cultura. Ben segur, jo llegiré el llibre. De fet, ho faig amb tots els seus però en aquest cas, des de la perspectiva oposada, comparteixo la seva inquietud, com es va poder enganyar tant la gent? La resposta és òbvia, perquè volien ser enganyats, però alhora problemàtica, si ens preguntem d’on venia aquest desig.

En tot cas el que cal quan estàs confús i enganyat és intentar pensar amb claredat. La gent als carrers al 2017 deien que volien un estat propi: la pregunta era per a què volien aquest estat propi?. No hauria de ser una pregunta difícil. Si jo vull un martell és per fer coses com clavar uns claus. Si hom vol un estat és per fer les coses per les que hauria de servir un estat. A l'ortodòxia política del segle XXI, que cap polític català fora potser dels de la CUP que no són polítics en principi gosaria contradir, la funció essencial de l’estat és la de mantenir l’ordre social existent i el que això comporta afavorir els negocis, mantenir l’ordre públic, etc. No creia llavors ni puc creure ara que a la Catalunya de 2017 hi hagués una majoria ni tan sols propera a desitjar aquesta mena de canvis. Potser l’estat espanyol moltes coses no les fa bé, però la tasca del manteniment de les relacions de producció existent les fa de manera excel·lent, com moltes famílies ara independentistes varen comprovar amb alegria l’any 1939. I certament crec que puc estar tant amoïnat com qualsevol altre sobre coses com el futur de la llengua catalana (tot i que certament totes les coses vives inevitablement es moren). Però una cosa és que el tema de la llengua es pugui utilitzar políticament i un altra és pensar que la política tracti primordialment de coses com la llengua, cosa que efectivament no és el cas.