Trenta anys després, gaudint del notòriament incrementat temps d’oci, rellegeixo la meva tesi i constato dues coses: la primera és que el programa de revisió de la filosofia moderna que proposava tenia molt de sentit, la segona és que m’ha faltat vida i també companyia per a fer-la. Seria agradable pensar que, intel·lectualment parlant, podríem parlar d'un parèntesi i que tot es pot reprendre. Malauradament a aquest nivell no sembla gaire lícit fer epokhé de les lleis de la biologia i de la sociologia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.