L'arc d'August
El temple de Malatesta
El terra del quiròfan
Arribo a Rimini dimecres a la tarda. Vaig en tren i comprovo que el terme és prou gran com per què hi hagin tres parades anomenades Rimini. Al peu de l’estació central comença un tramvia o tren lleuger que deu arribar als llocs turístics de més al sud. Havia sentit el tòpic de que era com Benidorm, però el que veig d’entrada em recorda més la marina de Castelldefels o Segur de Calafell entre d’altres raons perquè a diferència de la vila alacantina no hi ha gratacels. El nucli antic és una altra cosa. Com moltes ciutats italianes deixa veure molt bé la disposició de la ciutat romana. L’anomenar corso di Augusto segueix el traçat de l’antic Cardus i té a un extrem l’arc d’August i a l’altre el pont de Tiberi. Tots dos estan entre els més vells de la Itàlia septentrional i de fet ben mirat tampoc queden tantes coses del primer imperi. La catedral és el temple de Malatesta, obra d’Alberti. Em va recordar quan vaig entrar la catedral de Siracusa, perquè la imitació de les formes clàssiques és molt evident, però és una falsa impressió perquè tot el temple fou construït al quattrocento
La piazza Cavour té edificis medievals de primer ordre i la molt familiar, pels cinefils, font de la pinya però, fora del veritable motiu que em va dur a Rimini i del que parlaré demà, hom podria justificar l’aturada a aquesta ciutat per la visita al Domus Quirúrgic, una casa construïda al segle II d.c. que fou seguir el lloc de treball, i potser de viure d’un metge cirurgià d’aquell temps. A l’excavació es veu molt bé el mosaic del terra de les dues habitacions on treballava i al fons el triclinium. És molt probable que habités en un pis superior del que no ha quedat res. Allò més important però és el fet que es va trobar tot el seu instrumental format per més de 200 peces. És una col·leció única al mon que es pot veure al museu de la ciutat. La casa fou cremada a mitjans del segle III quan la ciutat fou envaïda pels bàrbars. Hi hagué una reconstrucció del barri, de llavors ve el palau veí que també forma part de l’excavació. L’arribada dels bizantins suposà una nova destrucció i la zona esdevingué en un àrea cementeri, els cristians a diferència dels romans preferien tenir els seus cementeris dins de les muralles i en una altra àrea horts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.