NOPE

Veig una de les grans estrenes de l’estiu, NOPE, la tercera pel·lícula del director negre Jordan Peele. No he vist el seu primer i molt exitós film, get out, però vaig gaudir molt de la segona, Us. Aquesta tercera ha tingut una acollida entusiasta de la crítica i del públic americà. Peele ha prés a més la decisió de prescindir de les plataformes i mostrar-la només a cines, una actitud gairebé heroica. A mi no m’ha agradat tant com la segona. Hi ha dos motius fonamentals: el primer és que mentre Us era una variació molt assolida sobre un tema de la literatura universal que m’interessa especialment, en part per les meves inquietuds filosòfiques, el tema del doble (fem la nota pendant dient-lo en la llengua de Beckenbauer, döppleganger), aquest film tracta d’un tema que em diu menys, els OVNI. De fet, la publicitat i ell mateix remeten el seu film al de Spielberg, encounters in the third phase, que jo mai no he vist com Déu mana. Comptat i debatut, atès el que explica la història també em sembla un precedent un episodi de the Twiligth zone anomenat to serve the man on les intencions dels alienígenes coincideixen amb els de la pel·lícula. La segona raó és que em, sembla que finalment la pel·lícula és massa llarga i potser vol explicar masses coses. Segurament una primera visió no és prou, però també cal dir que Peele crea el desig d’una segona visió Les virtuts cinematogràfiques de Peele són innegables. Mai no podem deixar de mirar la pantalla, perquè difícilment podem anticipar el que vindrà i, el que és també innegable, és que Peele ens ofereix un retrat molt aconseguit, com poques vegades ho ha fet el cinema, de la imbecil·litat humana contemporània.Igual que a Us, Peele mostra ser un gran director d’actors i les interpretacions són del tot convincents especialment la parella de germans protagonistes interpretada per Daniel Kaluuya i Keke Palmer