Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 17 d’agost del 2022

Més sobre The big Country


El tema del western des d’un punt de vista estrictament filosòfic és la definició del contracte social; el pas de l’estat de la natura a la comunitat política. Això val evidentment per a The Big Country, el país al que arriba McCoy està mancat de tota mena de llei. Es repeteix sovint al film i mai no veiem la possibilitat al film de que aparegui alguna institució dedicada a defensar la llei i l’ordre. La versió més coneguda, també la més coherent, de l’estat de natura és la que trobem a l’obra de Hobbes, pel qual l’escenari primordial és la guerra de tothom contra tohom. Locke en canvi no parla d’una guerra de tothom contra tothom. Hi ha una llei natural a l’abast de tots els sers racionals que podria ser prou per la convivència sinó fos perquè és difícil ser jutge i part a la vegada. Si la gent fos enraonada i assenyada no caldria l’estat, entès com policia fonamentalment. McCoy, el personatge interpretat per Gregory Peck, podria ser el paradigma d’aquest heroi lockeà i de fet sembla que al territori on la pel·lícula s’esdevé, per un temps si més no, es viurà en un estat de naturalesa imposat pel sentit comú i la raonabilitat de McCoy

La relació més dramàtica de la pel·lícula és la que s’estableix entre el patriarca del Henessey i el seu primogènit (interpretats per Burl Ives i Chuck Connors)). Ives ha fracassat com a pare perquè ha estat incapaç de transmetre els valors que ell creia professar. El seu antagonista és també un pare fracassat (ha malcriat evidentment la seva filla) però no té consciència d'aquest fet, ni cap remordiment. El diàleg ens deixa intuir que tampoc el pare de McCoy fou precisament un bon pare. El problema de la transmissió dels valors als fills és central als diàlegs de Plató. Ningú no ha escrit gaire sobre la qüestió (de fet, escriure’n seriosament significa qüestionar la institució familiar) ni tan bé, però el problema es mantenia igual a l’Amèrica dels cinquanta i només s’ha afeblit en el nostre temps en raó del que diu Recaltati: els pares absents no poden transmetre res.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.