Lectures de primavera i hivern (XV): La vieja carcel de la calle Amalia

 

La vieja carcel de la calle Amalia és un llibre d'Elsa Plaza publicat a la col·lecció Històries del Raval on s'explica la història de la presó situada en el casalot que ocupava el que ara és la plaça Folch i Torres al límit del Raval, a la Ronda de Sant Pau. Fou la presó més important de Barcelona fins que a començaments del segle anterior fou enllestida la Model. Després quedà com a presó de dones fins que fou enderrocada poc després de començada la guerra civil. Més tard a la postguerra l'espai quedà obert i l'ocupaven sovint autos de xoc, circs i atraccions d'aquesta mena. Imagino que cap a començaments del seixanta es feu una urbanització de la plaça (que no fou definitiva, hi ha hagut moltes) i es construí l'institut Milà i Fontanals, on vaig fer el batxillerat. Per la memòria familiar sabia que hi havia hagut allà i, fins i tot, històries improbables com que des del mig de la plaça sortia un tunel soterrat que anava fins al Castell de Montjuïc. Tota això és el que em va empènyer sense dubte a adquirir el llibre de l'Aurora Plaza, el qual té la virtut d'aplegar tota la documentació existent sobre aquesta institució. Personalment hagués agraït una mica més de treball de síntesi perquè molts del documents presentats són molt coincidents, però el llibre sense dubte contribueix a deixar clar com era de paorosa la “normalitat” de la que venim i la precarietat inherent a pertànyer a la classe obrera al segle XIX.