Mali Twist

 

Mali Twist és el títol del darrer film de Robert Guedigian. Vaig descobrir aquest director quan vivia a Londres i van estrenar el seu exercit dels criminals. Destacava llavors l’oportunitat i la valentia de l’autor en fer un film tan oposat al relat tradicional de la resistència francesa, film que ell mateix caracteritzava com antigaullista. Aquesta coherència caracteritza aquest film amb una descripció molt honesta del colonialisme, en la qual queda clar que la responsabilitat d’Occident no va estar només en l’explotació colonial pròpiament dita, sinó també en el legat d’unes elits dirigents futures amb molta més radicalització ideològica, procedència directa de la Sorbona, que no pas capacitat per dirigir el país. Com també hem aprés a Catalunya, sense el coneixement real del que se’n dóna quasi mai surt res de bo i el que queda clar al film és que els joves dirigents socialistes nio coneixien gaire ni estaven realment interessats a les gens del seu país. Guédigian opta per un estil molt directe que funciona molt bé. És difícil no sentir empatia amb la parella protagonista i la seva tràgica història d’amor, tot i que en algun moment es fa palesa la poca experiència prèvia dels actors, i les escenes del club de ball expressen molt bé el potencial alliberador que podia tenir per aquell jovent les músiques vingudes dels seus, en teoria ,adversaris ideològics però fonamentalment germans de raça. Per reprendre el tema de l’antigaullisme no deixa de ser una mena d’acudit el que la primera manifestació popular contra el nou règim, i l’última doncs la repressió obre el camí a la dictadura, es faci amb el crit de Visca De Gaulle. Avui, el 2022, el twist i els balls occidentals segueixen prohibits a Mali, no pas en nom del socialisme sinó de l’islamisme. Fora injust parlar d'aquest film sense esmentar el seu veritable origen l'obra del fotograf Malick  Sibibé, les instantànies del qual estan inserides al film i foren l'origen del projecte