Turner al MNAC

 Em sembla haver llegit que aquesta és la primera exposició del pintor britànic a Barcelona. Hi vaig dimarts passat. Quasi tot, o tot, el material prové de la Tate Britain. Mentre em miro l’exposició, ben explicada per cert, recordo la primera vegada que vaig veure obra de Turner. Era l’agost de 1985 la primera vegada que sortia a l'estranger. No era casualitat. Jo havia acabat tercer curs, on hi havia com a assignatura Estètica, i em vaig dirigir al museu vora el riu (no era encara Tate Britain sinó simplement la Tate Gallery) amb la intenció de veure Turner i Blake. Turner molt clarament és un pintor per filòsofs doncs possiblement és el primer que concep la seva obra com a il·lustració d’un programa estètic, en aquest cas el de Burke i la seva reflexió sobre el sublim. No només això sinó que el seu treball es en ell mateix filosofia doncs perllonga les reflexions sobre la llum de Newton i Goethe i clarament la reflexió sobre la llum i el color passen pel davant que qualsevol intenció figurativa. Tot això em pesa una mica, a hores d’ara, i em fa veure-ho amb uns ulls diferents, potser més limitats emocionalment. No és que no m’agradi, però, ni que pensi com Dalí que Turner era un farsant absolut. Dalí, però, també al capdavall és, va voler ser, un pintor per filòsofs.