La cavalleria roja

 

Després del llibre de Beevor em van venir ganes de seguir amb la guerra civil russa i vaig llegir la cavalleria roja d’Issac Babel, per a molta gent una de les cimeres de la literatura russa del segle XX. Fou una decisió oportuna perquè el llibre de Beevor em dóna prou context per entendre el llibre. L’acció es desenvolupa al temps en què l’autor formà part de la cavalleria soviètica: el moment de la campanya polonesa que Lenin i Troski pensaven que serviria per dur la revolució a Occident i que finalment suposà la consolidació de l’estat polonès acabat de crear després del final de la primera gran guerra. Els contes de Babel són minimalistes en el sentit que gairebé no tenen trama, sovint consisteixen en la descripció de figures o situacions de la guerra. Tots ells estan sempre explicats des de la perspectiva més habitual dels participants a qualsevol campanya militar: la dels que són dins i no entenen gaire res, ni tampoc poden dedicar-se massa a pensar-ho. perquè tenen prou feines en arribar a demà. Babel fou executat per la policia política de Stalin al començament de l’altra gran guerra, després d’un trajectòria amb moltes dificultats, totes, per exercir la seva carrera d’escriptor i això causa poca estranyesa després d’haver llegit el llibre, perquè pocs llibres ambientats a qualsevol guerra tenen un esperit tan poc èpic. La fam, el fred i la necessitat de dormir són a tots els contes un problema molt més gran que les bales dels polonesos. De tant en tant s’esmenten els ideals revolucionaris en boca d’algun comissari que apareix pel front, però ni que vulguin, normalment tampoc és el cas, els personatges ho poden connectar gaire amb el que estan vivint. Beevor parlava de l’esfondrament moral de l’Europa de la primera meitat del segle XX i segurament pocs textos reflecteixen millor aquest adveniment d’un nihilisme quasi absolut.. Si fa no fa el lloc on s’esdevé l’acció és la mateixa regió on tingué lloc la part més artesanal i en cert sentit més salvatge de l’holocaust i en els contes queda molt clar que vint anys abans els jueus ja tenien tots els números per a ser exterminats