Diumenge intento escoltar el que diu la ministra Celà però em venç completament la buidor i la superficialitat del seu discurs, farcit de tòpics que com Dorian Grey sempre mantenen l'aparença de nous. L'endemà l'examen d'un text platònic em donà l'ocasió de fer-los reflexionar sobre el sistema educatiu. Molts dels meus alumnes pensen que el sistema és excessivament memorístic i n'estan convençuts malgrat de què en contra hi ha evidències aclaparadores: els professors no ho perceben així, i de fet no cal aprovar exàmens per a superar la major part de les matèries, la seva memòria no ha retingut res, cada any i cada classe per a molt d'ells significa començar de zero, i ells mateixos reconeixen que no tenen capacitat de memoritzar, cosa que només s'explica des del fet de no haver treballat mai la memòria, que com els músculs depèn de l'exercici en la seva realitat. Tot i això estan convençuts, la idiotesa d'un discurs no afecta la seva capacitat de creació de realitat i em temo que potser a hores d'ara la incrementa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.