A la primera dècada d'aquest segle vaig escriure alguna cosa sobre ensenyament i anava seguint moltes de les publicacions que es feien sobre aquest tema. Després, a Valladolid primer i a Barcelona després, vaig deixar de fer-ho. No em vaig far gaire preguntes perquè sobreviure moltes vegades consisteix essencialment en deixar de fer coses. Ara per la meva relació amb el sindicat sovint he de dedicar atenció a aquestes qüestions i ara veig clar perquè vaig deixar de fer-ho, em poso de molt mala llet, amb tot plegat: el sistema educatiu, el que l'envolta, els meus companys i jo mateix, que en el fons sempre he viscut be (única excepció de la meva ira els alumnes) Les lectures sobre educació em recorden massa com és de pesat viure en una situació en la que, com el vell savi català, tot el que es pot dir és que estic fins als collons de tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.