Tutti a casa

 

En temps de grisor, els moments de joia són poquets i afortunadament el cine segueix mantenint la capacitat de donar-los. La setmana passada vaig veure tutti a casa la pel·lícula de Luigi Comencini on es reflecteix el desori italià del setembre de 1943, quan Badoglio i el rei varen rendir-se als aliats, però no no van poder, o no van saber o no es van interessar per transmetre ordres coherents, o fins i tot incoherents, al comandament del seu exercit (moment reflectit meravellosament a l'escena que adjuntem). Aquesta història ens és explicada a partir de l'odissea del sots-tinent Innocenci, interpretat per Alberto Sordi, el qual d'entrada intenta mantenir la disciplina i la unitat dels homes sota el seu comandament fins que s'imposa el sentit comú, quasi tothom fot el camp, i decideix tornar a casa, acompanyats per dos dels seus homes i un altre soldat afegit, amb una llicència real però extraviada per Sordi, interpretat per Serge Reggiani. El terme Odissea no és evidentment retòric. El film descriu una tornada a casa no pas en un mar perillós, sinó en un situació caòtica on comença a barrejar-se la lluita entre dos exercits estrangers amb una guerra civil italiana. Comencini era un excel·lent professional i el film és el producte d'una gent que sabia fer un cine d'una factura elegant i una fluïdesa narrativa que no tenia res a envejar a ningú. Generalment el film bèl·lic per motius obvis construeix apologies del coratge. Els films  com aquest , o l'obra mestra  de Monicelli la grande guerra, pel contrari ens mostren personatges que tenen poc interès a lluitar, gent normal, sana i per tant, com observava Ambrose Bierce, en principi covards. Tanmateix són gent també decent, en el sentit defensat per Orwell i per tant capaç de tornar a la lluita quan el que és en joc és la dignitat humana i no collonades de banderes. Sordi fou segurament el millor comediant del cine italià, un geni, i evidentment la seva presència és decisiva a la pel·lícula,de fet, imprescindible per definir el punt de vista d'uns fets alhora tràgics i còmics per com es van esdevenir.