La guerra no té rostre de dona

 

La guerra no té rostre de dona, és l'espectacle sobre un conjunt de textos d'Svetlana Aleksiévitx que es pot veure aquests dies a la biblioteca de Catalunya. Tot i la coincidència en el títol amb un dels seus llibres més coneguts, als fragments escollits estan aplegats textos de quasi totes les seves obres més significatives. M'agrada especialment veure teatre a la Biblioteca de Catalunya, l'espai teatral més antic de la ciutat, en un edifici que constitueix una de les joies més importants d'aquesta ciutat, relativament ignorada des del meu punt de vista. L'espectacle és prou senzill. El personatge de l'escriptora és interpretat per Clara Segura. Li dóna la replica un jove periodista interpretat per Guillem Balart. Els actors es mouen pel centre de l'espai, mentre que les cadires del públic es troben agrupades contra els murs. El diàleg entre els actors es recolzats per gravacions en vídeo que són projectades contra els murs i podem sentir els testimonis que constitueixen la matèria primera sobre el que Aleksiévitx construeix el seu discurs.

Recordo haver llegit el text sobre la fi de l'homo sovieticus. El vaig llegir ràpid perquè trobava apassionant els seus testimonis i algun dia voldria fer una lectura poc a poc, llapis a mà, perquè allò que explica el llibre és un retrat indispensable de l'experiència filosòfica i social més important dels darrers segles. Cadascuna de les rememoracions de testimonis concrets conserva la seva força però la meva opinió és que el temps adoptat o potser la relativa abundància dels testimonis escollits acaba anant en contra de l'espectacle. En un cert moment es vaig sentir una mica aclaparat perquè cal pair lentament tot el que ens explica la senyora Aleksievitx. En tot cas, em va semblar que els seguidors de l'escriptora bielorussa sortíem prou satisfets i si l'espectacle serveis per fer lectors nous d'Aleksiévitx ja quedaria del tot justificat.