Disposició adicional 49 de la LOMLOE

 

La notícia del dia avui és el nomenament de Salvador Illa com a candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya. Em cau bé, Salvador Illa. Em sembla un tipus seriós que contrasta amb l’actitud fatxenda que cada cop més tenen els polítics. Crec que la seva gestió si més no, no ha estat digna. Malauradament no em puc plantejar votar-lo, No puc votar ningú del partit que ha promulgat la LOMLOE i més en concret la seva disposició adicional 49, la qual estableix la possibilitat de remoció d’un professor del seu lloc de treball mitjançant un expedient contradictori no disciplinari, per una manca de rendiment que no obligatòriament ha de comportar inhibició. Això vol dir que un professor podrà ser apartat del seu lloc sense que hi hagi fet cap falta de disciplina i malgrat que estigui rendint en el seu treball docent. Pot ser prou que l’equip directiu o la inspecció considerin que el seu treball no està en harmonia amb la línia pedagògica del centre. Parlem doncs de la mort de la llibertat de càtedra i del final del treball docent de secundària tal i com s’havia entès fins ara. El poder de  l’administració educativa passa a ser pràcticament absolut. Cal dir que tot i haver estat promulgat pel govern de coalició no els hi  pertany l’autoria intel·lectual del precepte, obra d’ERC que s’ha inspirat en una formulació anterior del decret de plantilles que havia estat anul·lada per sentència judicial. Recordo que quan es va fer pública la sentència on quedava clar la impossibilitat d’aquesta mena de remoció, el departament va dir que era una qüestió que no els interessava gens. Curiosament és una de les coses sobre les que s’ha parlat amb Madrid, com mostren els resultats. Alguna importància si que en tindria i per a alguna cosa la deuen fer voler servir.