Diumenge passat veig el programa de Gonzo sobre l'extrema dreta europea. El reportatge dóna una idea clara dels progressos d'aquesta línia política que no fa gaire dècades podia considerar-se pràcticament irrellevant. El problema real és que, a més, sembla que els seus millors dies encara estan per arribar. Des d'un punt de vista racional pot semblar un fet sorprenent perquè les afirmacions bàsiques d'aquest moviment no suporten cap examen racional. Però com deia Gray no hem de menystenir mai la capacitat dels sers humans per mostrar-se com irracionals. De fet em resulta temptador relacionar aquest brillant futur amb les discussions de la facultat quan era estudiant i venia Vattimo a donar la bona notícia de l'adveniment de la post-modernitat i per tant de la fi de la il·lustració. Dos segles després cada cop sembla més clar que possiblement ni el mateix Kant era conscient de com estava justificat relacionar el saber amb la gosadia. A la humanitat li costa molt atrevir-se a saber i personalment no penso que sigui anecdòtic el significatiu numero d'alumnes que durant tots aquest anys m'han defensat el lligam entre ignorància i felicitat. No m'atreveixo a negar que, com pensava Aristòtil, tots tenim una set de saber perquè tenim capacitat d'admirar-nos, però si que totes les construccions social es fonamenten en reprimir i anihilar aquesta capacitat.
De fet, si Piketty a la seva anàlisi de l'evolució de les ideologies té raó, la pujada de l'extrema dreta i de la irracionalitat de les seves oposicions no és gens estranya i és una conseqüència obligada d'aquesta evolució, en concret de la configuració de l'esquerra com moviment bramànic, com el partit dels titulats, una elit, en definitiva, que no té predisposició a grans canvis més enllà de formulacions retòriques. Si la gent no té altra opció que la ignorància es pot arribar a sentir orgullosa de la pròpia ignorància. A més, molta gent pot no saber gaire, però no és prou idiota per deixar de veure que el nostre sistema d'ensenyament és una gran estafa. L'actuació de l'esquerra evidentment ha estat decisiva. Enlloc d'augmentar el coneixement ha optat en disfressar la ignorància regalant titulacions en una estratègia de generació de falses elits, en definitiva, caure en la llagoteria per després fomentar el ressentiment.
Sovint he sentit dir que precisament l'augment dels estudis i el viure en una societat on està desenvolupant-se una revolució tecnològica era un mitjà d'immunització contra l'extrema dreta, doncs tots plegats seriem més racionals. De fet, em sembla que és tot el contrari. Estem en una societat altament tecnificada, però en general no tenim idees clares sobre com funciona aquesta tecnologia. Una tecnologia no compresa no està gaire lluny de la màgia i la mentalitat de l'home que creu a la màgia és la del que creu al mite. Es això, per exemple, el que acaba bloquejant qualsevol decisió efectiva per reduir canvi climàtic, l'esperança de que inventarem màquines que vulnerin o sobrepassin les lleis de la física.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.