Martin Eden

 

Martin Eden és una versió de la novel·la hononima  de Jack London realitzada per Pietro Marcello. Hom ha dit que és una de les millors pel·lícules dels darrers temps i em sembla difícil no estar d’acord i pensar  que Pietro Marcello és un realitzador a seguir. La novel·la de Jack London explica el procés pel que un jove proletari es converteix, a força de tenacitat  i rebel·lia contra el classisme que l’envolta, en un escriptor famós.  Lazaro explica la història situant-la en el seu moment històric però no en el geogràfic,  l’acció s’esdevé en el Nàpols de començament del segle passat, però adopta la idea nova i molt intel·ligent de situar anacronismes que reforcen el discurs del film, com la televisió present a les cases de classe obrera. També inclou fragment de filmacions antigues que serveixen de contrapunt i complement a la peripècia de Martin Eden.  Tots aquests  recursos en definitiva ajuden a mostrar que els dilemes als que s’enfronta Martin segueixen sent vàlids  a hores d’ara i possiblement són eterns.

Martin és un jove de classe obrera, conscient de les injustícies infligides a la seva gent però també un lector de Herbert Spencer que el justifica en un individualisme que no és només teòric sinó la seva única  possibilitat real d’autodefensa. És  condemna doncs a una solitud extrema doncs ni pot alinear-se amb el col·lectivisme dels socialistes, ni compartir el progressisme fals dels seus amics liberals,a favor de totes les belles causes mentre no es canviï res. En el fons evidentment el problema de Martin és el problema del que més parlo als meus alumnes, la sociabilitat de l’home no és cap data positiva sinó una font de tensió absoluta. Martin Eden il·lustra finalment una veritat absoluta que, tot i ser evident, massa gent sovint oblida: cap èxit individual justifica res de res, ni molt menys el desordre d’esdeveniments que anomenem història. Però a més d’ interessan,t el film de Lazaro és un film bellíssim en el seu aspecte plàstic  i exemple de continuïtat i renovació de molts dels millors testimonis del cine europeu clàssic des de Bergman a  Visconti, per posar els dos més evidents. L’actor protagonista Luca Marinelli està especialment bé amb una presència que no té res a envejar a la de les grans figures que feren grandiós el cinema italià.