Dins la muralla

 

       Fa uns mesos, ho vaig explicar aqui, vaig llegir el jardi dels Finzi-Contini. He seguit amb Bassani, llegint la versió catalana de Dentro le mure. Si hagués de definir la lectura amb un sol adjectiu aquest seria el de plaent. Evidentment haver descobert Bassani és un motiu per tornar sense presses a Ferrara, on només he estat fent una excursió d'un dia. Bassani explica vides que són poca cosa, perquè el seu protagonista en realitat és la ciutat de Ferrara. Crec que expressa molt bé el sentiment que tinc quan passejo pel Raval, pels carrers on va créixer el meu avi Miquel. Penso llavors com devien ser i el com els devia veure de diferents quan duia el seu net, una servidora, a passejar. Tan diferents com jo els veig ara i tanmateix són el mateix. Romanen, com no ho ha fet el meu avi, ni ho faré jo tampoc. Bassani explica vides de gent sovint irrellevants però malgrat aquesta irrellevància del tot significatives sobre l'essència d'una ciutat i també d'un temps, doncs llevat del primer tots els contes estan centrat al temps del que l'autor anomena guerra civil italiana, els dos darrers anys de la segona guerra mundial,; un temps brutal per a tots els italians però molt especialment per la comunitat jueva de la ciutat a la qual sovint pertanyen els protagonistes.