Why we drive

 

        Why we drive. Toward a Philosophy of the open road. és un llibre de l'americà Matthew B. Crawford. Crawford ha estudiat filosofia i té una trajectòria dilatada com a corredor de curses automobilístiques. També és mecànic. Tot això em predisposa d'entrada a favor del llibre. Com el gran Bruno Anthonny de Strangers on a train, jo també, i cada cop més, admiro la gent que fa coses. El títol del llibre pot sonar a manifest i en un cert sentit ho és perquè conduir per l'autor és una de les màximes expressions de la llibertat individual, valor fonamentals pels americans o potser per ser més exactes d'una certa tradició americana que arrenca de Thoureau. La diferència però és que l'enemic de la llibertat per Crawford ja no és només l'estat, que també però subsidiari, sinó un de molt més potent: Google. Evidentment un dels objectius fonamentals del llibre és denunciar la deshumanització i els clars efectes decadents que tindrien la implantació dels vehicles sense conductor. L'autora d'aquestes línies comparteix els sentiments de l'autor només fins a cert punt. Els meus coneixements de mecànica acaben en l'obertura del capo. Un cop realitzada aquesta senzilla operació, el que s'obre enfront dels meus ulls és una misteriosa i hermètica capsa negra. Però m'agrada conduir i saber que si ara vull  en mols poques hores puc estar ben lluny, posem a Albacete, em satisfà, tot i que no tingui cap intenció d'anar-hi En el llibre hi ha moltes històries explicant fets de la vida de l'autor i de la seva relació amb els cotxes, que tenen interès perquè Crawford és un narrador àgil però sempre al servei d'una reflexió, que gira entorn de la defensa de la llibertat individual i de resistència enfront de la deshumanització imposada per les noves tecnologies. Conduir per l'autor és una mena d'humanisme. Això crec que resulta més fàcil d'entendre als EEUU que no pas aquí, on els automòbils han estat uns substituts dels cavalls en un mode de vida encara no del tot sedentari. De fet, Crawford és californià i moltes de les històries tenen lloc als deserts del Sudoest, Important també és considerar la dimensió ètica de la conducció: no es pot conduir bé, sense tenir una noció clara del bé comú. En un cert moment del llibre l'autor afirma que Londres és el lloc on millor es condueix el món. Jo no he conduït per tot el món i de fet he estat a llocs on em penso que no seria capaç de conduir, però els meus cinc anys d'experiència com conductor londinenc m'inclinen a donar-li la raó.

            Sense aspirar a una coherència de la que possiblement no sóc capaç assenyalaré ara alguna de les idees més significatives dels del meu punt de vista entre les que es poden trobar al llibre. Crawford segueix una línia que també podem trobar a Sennett, de reivindicació del treball manual. Les capacitat motrius bàsiques són un dels elements bàsics constituents de la nostra identitat i per tant de poder concebre-la com subjectivament coherent. L'obra també conté una decidida defensa del joc com a activitat humana, malgrat la mirada sospitosa envers aquestes activitat feta pel racionalisme o l'utilitarisme. Moralment, la seva perspectiva és oposada l'utilitarisme, en el qual percep una essència deshumanitzadora, seguint una famosa objecció de Bernard Williams, que en el nostre context val la pena retenir. L'utilitarisme planteja preguntes més adreçades a com definir un algoritme, que no pròpiament a pensar com ha d'actuar una persona. El seu punt de partida, el de l'observador imparcial, sempre ha estat un mite, però en el nostre context tecnològic és un mite molt perillós

        Crawford treballa en concret l'àmbit de la filosofia política i interpreta la imposició de l'automatització com una resposta, des del seu punt de vista decadent i inadequada, al procés d'afebliment de la nostra cohesió social; atès que la cooperació i la confiança van a menys, substituïm-la per una certesa generada artificialment. Més greu, però, és que una certesa basada en un algoritme que no coneixem acaba significant un retorn a formes premodernes d'autoritat, cosa que significa una resultat paradoxal pel primitiu projecte il·lustrat. Els ciutadans són arrossegats en una direcció en la què llur poder  lògic no és prou per donar sentit al seu món. En definitiva la idea de Crawford és que el recurs a l'automatització aprofundeix la crisi de legitimitat dels nostres règims, en sostreure-la a l'única font de legitimació moralment acceptable que és la de la racionalitat compartida. Pel contrari, el camí de recolzament a la tecnologia sembla dur a una reafirmació d'un poder essencialment sacerdotal. Google és un element clau en aquest procés. El seu ideal últim seria esborrar tot els límits entre la companyia i la nostra subjectivitat. Ja no caldria consens perquè Google constituiria l'estructura bàsica de tots els nostres pensaments. El significat de Google és molt clar des de la comparació que l'autor estableix amb altres empreses històricament emblemàtiques com General Motors o Microsoft, les quals produïen coses, mentre que Gooogle és essencialment un negoci publicitari i per tant vinculat al control del desig aliè.