Oppenheimer

 Avorrit de fer caixes de llibres, surto al carrer i acabo entrant al Renoir per veure Oppenheimer. Havia estat dubtant tot l'estiu, a més de què no he tingut gaire temps, perquè tot i el meu interès per la història explicada, el treball de Nolan no m'ha acabat mai gaire de fer el pes. En aquest sentit, jo distingiria entre la primera part del film, que m'ha semblat innecessàriament allargada, i una segona part, quan se'ns explica la primera prova d'explosió i la persecució de l'època de McCarthy, que em va semblar millor narrada i que vaig seguir amb més tensió. En tot cas el treball de Nolan serveix per presentar una història que segurament és més que una història important, potser, com pensa el meu amic RMF, és la més important del segle XX. El projecte Manhatan és un moment d'inflexió, d'empitjorament, a la història de la ciència, és a dir, del projecte il·lustrat, quan es fa completament palés la degradació d'una ciència que, aliena a qualsevol finalitat, esdevé un mer instrument i es posa del tot al servei dels que organitzen la caverna. Crec que en el film això s'expressa molt bé quan veiem que les justificacions d'Oppenheimer sobre el que ha fet, serien igualment vàlides per un científic treballant al nazisme o al comunisme, i a més, són inacceptables per a qualsevol que vulgui mantenir la distinció platònica, necessàriament jeràrquica, entre el coneixement i l'opinió