Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 23 d’octubre del 2023

Hamlet.01


 

    A la Biblioteca de Catalunya veig l'obra Hamlet.01 de sergi Belbel. Essencialment és un monoleg interpretat per Enric Cambray, un actor que miro de seguir des de que el vaig veure amb Ricard Farré a Les dónes savies. Cambray fa de Hamlet i ens explica el primer acte de Hamlet, cosa que li permet interpretar i comentar allò que diu i perquè passa el que està passant. No és un espectable breu però se m'ho va fer. Cambray mostra els seus recursos i el seu domini de l'escenari però el que deia, com a reflexió metateatral i metaliteraria,és generalment interessant i divertit. Dos moments em van semblar especialment interessant, el pormenoritzat anàlisi que es fa de The Birds des de la idea que ningú ha interpretat millor els mecanismes dramàtics de l'autor de Macbeth que un senyor gras nascut tres segles després i que jugava amb imatges en moviment. Jo tinc clar que l'obra de Hitchcock està farcida de referències a Shakespeare, però no havia pensar mai en el seu primer film amb Tippi Hedren i el fet que la idea central, el desordre natural com senyal del caos moral, sigui el nucli; una idea que més enllà de Shakespeare caldria relacionar amb el paradigma màgic-naturalista, del que ens parlava el M.M. Granada. Hamlet es mostra un xic decebut pel fet que la frase més famosa del primer acte no la digui ell, sinó un personatge secundari (l'amic del seu amic, un tal Marcellus) "alguna cosa fa olor de podrit a Dinamarca" Però es mostra molt orgullós de la seva primera replica quan el rei (l'oncle) el qualifica de familiar i fill i ell respon amb un joc de paraules "a little more than kin, and less than kind" (el rei utilitza el mot cousin, la versió castellana que tinc a les mans tradueix kin i cousin com "deudo"). Hamlet pensa que és la primera millor replica de la història del teatre i per demostrar-ho fa una comparació amb la primera replica de Segismundo, Don Juan, Molière o l'oncle Vania (aquest últim comença l'obra dient "sí" i a la segona intervenció "sí..sí") Només Godot, amb el seu silenci, està una mica a la seva alçada, però interromp l'examen quan arriba a l'Orestiada i comença a sospitar que potser la seva història no és del tot original.....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.