The master gardener és el últim treball, com a director i guionista de Paul Schrader. Tanca una trilogia que inclou els seus dos films anteriors, the counter card i first reformed. Com en els anteriors, el protagonista és un home del tot identificat i obsés amb la seva feina, però que sota la seva mascara de professional amaga un passat traumàtic La diferència aquest cop és que aquest passat traumàtic no està relacionada amb la violència exogèna dels EEUU, en tots dos casos la guerra de Irak, sinó a l'endogena. Narvel, el protagonista, és un testimoni protegit de la polícia després d'haver format part d'un grup violent defensor de la supremacia blanca als EEUU, en aquest sentit ens trobem en un univers més proper al del seu treball més reconegut, Taxi Driver, expressió d'aquesta guerra interna que, amb o menys intensitat, dura des de fa més de seixanta anys.
La diferència més important sense cap mena de dubte és que aquest és el film de Schrader on més clarament s'aposta per pensar que la redempció és possible. Sembla com si Schrader per primera vegada s'alliberés de l'ombra de l'implacable Deú calvinista, amb el que fou educat, per passar a una concepció més amable, passant des d'una noció de Déu com a justícia a Déu com amor. Més clarament que les dues anteriors The master Gardener és un film religiós perquè de fet no hi ha cap altre ofici que ens pugui inclinar tant cap al teisme com el del protagonista del film. La redempció és possibilitada en aquest cas pel lliurament a l'amor físic, invertint el plantejament de les pel·lícules del jove Schrader on el sexe sempre apareixia associat a la degradació, però sobretot de la cura de l'altre, en aquest cas, la reneboda de la seva cap, una noia, com hi ha moltes, feta i deixada estar. Schrader filmà amb el seu estil ja habitual, fidel a les influències dels seus mestres, els cineastes transcendentals, canviant-la potser en l'escena més eufòrica de la seva filmografia, el trajecte nocturn de Marvel i Maya, després d'haver fet l'amor quan en una nit tancada tota la natura floreix. Un realitzador de Hollywood no pot treballar amb models, com exigia Bresson, però Schrader dirigeix els seus actors en un sentit proper i obté actuacions molt sòbries i ajustades del tercet protagonista: Quintess Swindell, Sigourney Weaver i Joel Edgerton, una elecció aquesta última amb un cert punt irònic perquè un dels seus papers protagonistes fou a la pel·lícula, Loving, on s'explicava la persecució patida per una matrimoni interracial, una trama que els meus alumnes de Sociologia consideraren fícticia i exagerada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.