De Budisme i aniversaris

 Eric Artur Blair avui faria 120 anys

Potser ho celebraria. Jo avui no celebro el meu. Aquesta decisió es correspon a una conclusió, les premisses de qual es troben a entrades anteriors d'aquest dietari. Fa tres dies algú de la família em demanava fer alguna celebració i em vaig justificar dient que les meves creences estaven evolucionant vers el budisme. No és del tot mentida. Precisament estic ara llegint un altre llibre sobre el budisme. Hi retorno amb poca freqüència al tema, perquè la vida no em dóna més de si. Me n'adono de quelcom que ja fa anys que sé: l'extrema dificultat d'orientar-se en un àmbit gairebé inabastable i amb unes dificultats lingüístiques de primer ordre. Sense fer trampes, és clar. (la trampa més evident és pensar que hi ha alguna cosa així com el budisme) Tanmateix hi ha un canvi fonamental des del moment en què em vaig introduir a la filosofia. Als anys vuitanta fèiem veure que no hi havia pensament filosòfic real fóra d'Occident i funcionava prou bé. Ara, essent seriós, és del tot impossible. Ser seriós vol dir no fer trampes com definir pensament filosòfic, precisament, com allò que fan els occidentals.