Mort de Berlusconi

 

        La notícia del dia ha estat avui però el traspàs de Silvio Berlusconi. Els diaris en van plens amb la biografia del varies vegades primer ministre italià. Figura repulsiva des de gairebé tots els punts de vista no es pot tenir dubte però de la seva importància històrica. Ell ha estat el predecessor de totes les figures senyeres del populisme en la versió més negativa d'aquest terme, des de Trump a Ayuso. Però a diferència d'aquestes figures, merament polítiques, la seva importància va més enllà perquè ell ha estat possiblement el major educador del nostre temps i qualsevol que hagi estat en algun centre educatiu i s'hagi interessat a veure com pensen els alumnes, sabrà de que parlo. Poca gent pot mereixer més que ell esser denominat com un "mestre de virtut". Ell ha estat, també més que cap altre i abans que ningú el impulsor de la futbolització de la política.

                Precisament Berlusconi ha mort la mateixa setmana en què assistim a l'espectacle mediàtic de la descomposició de Podemos. A primera vista res no pot estar més allunyat del pensament de la senyora Montero que el masclisme cridaner i sense complexos de l'italià. Tanmateix fins i tot aquests nois, no fa tant prometedors, comparteixen coses amb l'home que feu famós el "bunga-bunga": la reducció de la política a espectacle i l'atribució als votants d'una edat mental d'onze anys.