No llegir ens fa lliures

 

        Fa no gaire dies aquest article va tenir fort ressò en algunes xarxes on es mou gent preocupada per l'enfonsament del nostre sistema educatiu. Coincideix plenament amb el que he viscut aquests trenta anys on he format molts alumnes que anaven a Magisteri i que, generalment, anaven per motius que em produïen poca simpatia, gens relacionats amb alguna cosa així com la difusió de les llums. Imagino que això és el que cal. Tot sembla apuntar a que la figura política amb més possibilitats de futur és l'actual presidenta de la Comunitat de Madrid, si no ho arregla Feijoo quan sigui aviat president del govern. Allò que ven la senyora Ayuso és la defensa de la Llibertat així amb majúscules. La llibertat de la que parla, l'únic concepte que poden entendre els seus electors, és la de fer que el que et vingui de gust. Això podria ser, fins i tot, perillós però depèn de què sigui el que li vingui de gust a la gent. No sembla gaire problemàtic sí el gust de la gent, si la seva vida, es redueix a anar de canyes (hom pot incloure, si es vol, substàncies més potents i addictives). La clau és llavors quina mena de desigs inoculem a la gent. Si tenen prou amb les canyes tot funcionarà. Per això són tan necessaris aquests mestres que com no saben llegir, no ensenyaran a llegir, no eixamplaren la ment de ningú i facilitaran la integració de l'alumne amb el seu mitjà, cosa tan volguda pels rectors del nostre departament teòricament (?) a les antípodes ideològiques de la senyora Ayuso. El Soto Ivars, parla molt i amb molta gràcia, de les guerres cultural, però, vist especialment des de l'àmbit de l'educació, aquestes guerres sovint un molt efectiu mitjà d'emmascarament d'una guerra de classes, que com deia Buffet té un guanyador molt clar.