23-J. Mala peça al teler

 

    Sembla que el PSOE es jugarà tota la seva sort la propera campanya electoral a mostrar que són l'única alternativa per aturar el feixisme. A Itàlia, això a l'esquerra no li va anar bé. Aquí jo no ho veig clar. Sembla que l'estratègia podria tenir més sentit en un país on la gent sabés que és el feixisme i aquí des del temps de Felipe González, el qual ens llegà la LOGSE, s'ha fet tot el possible per què la gent no en tingui ni idea, ni del feixisme ni res, o, com a molt, adoptin la noció tautològica de què el feixisme és una cosa dolenta que comprèn tot allò que no ens agrada. Per cert, la franja d'edat amb majors votants de VOX coincideix amb l'edat de la gent que va començar a estudiar l'ESO

        Personalment la qüestió em concerneix perquè no em vull abstenir el proper 23-J. Podria tenir alguns motius per votar Pedro Sánchez. El primer és que al capdavall el seu partit és del pocs que generalment fa polítiques, més o menys lúcides, però sovint alienes a l'etnicisme preponderant des dels temps d'Aznar. La campanya de descrèdit dels mitjans més dretans caracteritzada per la seva desmesura també me'l fa simpàtic. És cert que no té gaires principis però en una situació d'un abassegador predomini de la ineptitud, no tenir principis, i per tant finalitats més enllà d'estar en el poder, segurament el fa menys perillós, que els que volen fer coses i no tenen ni idea de com. En un temps on es menysprea el coneixement com bé social col·lectiu, el recolzament exclusiu de la moralitat acaba sent els sentimentalismes i l'irracionalisme. Un cínic llavors pot ser el mal menor. El problema és que jo voldria ser també més cínic del que sóc i llavors quan penso en actuacions com la del Sahara em poso especialment malalt. També em resulta odiós les ajudes indiscriminades que fan passar com polítiques d'esquerra i només arriben a ser populisme barat. En aquest sentit ha seguit fidelment els passos de Zapatero. Per acabar, i això quasi resulta definitiu, la política educativa, especialment la llei Celà, només es pot qualificar com a imperdonable