La llibertat i el amanecer de todo

 

Si poguessim concebir la llibertat com ho fan els autors, allò representat en aquesta escena seria la normalitat

        Més enllà de metafísiques sobre l'albir em sembla que val la pena retenir la definició de llibertat des de la que pensa Graber i confrontar-la amb la que ens ven gent com Díaz Ayuso. Per ells, la llibertat té tres dimensions fonamentals: la primera allò que podríem dir llibertat de desplaçament, anar on vulguis quan vulguis. La segona dimensió és la capacitat de no admetre ordres (com ells diuen: el verdadero rompecabezas no es cuando aparecieron jefes, o siquiera reyes y reinas, sino más bien cuando dejo de ser posible reírse de ellos hasta que se fueran) La tercera és la capacitat d'imaginar i crear ordre alternatius a l'estat de coses vigent, cosa que en un cert moment defineix com tolerància a l'excentricitat. Des d'aquest punt de vista, en general, em sembla que a les nostres societats, hi ha potser una mica de la primera, sempre que tinguis passaport de mica més que unes poques dotzenes de països. La segona no és impossible, però és ben rara (de fet jo l'he tinguda prou, els que continuen la meva feina en tenen molt menys i encara en perdran en el futur). La tercera és també ben rara, en el temps de la Thatcher i les distopies. En general, com també pensava per exemple Pla, la llibertat va disminuint. En aquest respecte és important el paper de les ciències socials que tendeixen a tenir com objectiu la justificació d'aquesta manca de llibertat. El problema clau és de totes maneres és perquè ens consta tant concebre la llibertat i renunciem tan fàcilment a tenir-la. Ells apunten a dues causes i em sembla que no van desencaminats: la primera és la consideració de la identitat com un valor en sí mateix, la naturalització d'allò essencialment convencional, la segona és la influència que encara manté en les nostres concepcions el dret romà, l'essència del qual és la noció d'esclavatge. Possiblement aquesta és l'arrel d''allò que escandalitzà als nadius americans quan veieren la civilització europea, el caràcter endogen de la nostra violència enfront del caràcter exogen que sempre tingué l'americana. L'arrel del nostre estancament ve de la pèrdua de la vinculació entre cura i dominació, cosa que veié determinada per una concepció en la que el fill i el conjuge són una mena de propietat, cosa ben estranya vist des de fora.